divendres, 14 de març del 2014

Relat de grapes

S'asseuen a taula tots els integrants de la família Rocablanca. Un pare, el Roger; una mare, la Roser; un fill, el Roc; i una filla, la Rita. Avui la Roser ha dut la Rita i el Roc al logopeda i els ha comunicat que tenen una disfunció anomenada dislàlia. La seva dicció no és correcte i cal que facin alguna cosa per millorar la pronunciació d'alguns dels fonemes que produeixen. El Roger diu que és una tonteria i que el xerraire de bata blanca els hi ha pres el pèl.
Els nens riuen en sentir el pare parlar d'aquella manera; però la mare deixa anar un crit que converteix el menjador en un tanatori. Ningú s'atraveix a dir res, els gerros plens de flors mortes parlen més i millor que ells. Els quadres, amb dibuixos de jirafes caçades diuen més coses i millor que ells. Les boques resten segellades i la mare treu d'un calaix de sota de la taula una grapadora. Els ulls de fills i pare s'obren de bat a bat.
Amb el dit, la Roser assenyala el seu marit. Gesticula per indicar-li que s'aixequi i s'apropi a on és ella. Naturalment ell ho fa sense protestar. Es col·loca al seu costat i tanca els ulls.
La mare alça el dit índex de la mà esquerre i el posa a sobre dels llavis del seu home. Amb la mà dreta agafa la grapadora i, amb un moviment molt ràpid, aconsegueix grapar-li els llavis.
No brota ni una sola gota de sang blava. Queda clar que el cromatisme de les seves venes és roig, no pas púrpura ni violeta. Primer ha sigut ell, després seran els fills. Caldrà que es mengin tot el que hi ha al plat o acabaran pensant que en boca tancada no entren mosques.