Una nit d'estiu, quan era ple hivern, les fulles del seu estimat arbre van començar a florir. Ell s'ho mirava des de dins de casa, perquè no podia sortir al jardí. No us pregunteu per què no podia, no serviria de res si jo no us ho vull dir. El cas és que quan el cel era ple d'estrelles, els núvols van arribar per protegir l'apreciada lluna. Des d'on era no va poder veure aquest grotesc esdeveniment, però va endevinar el que passava observant la bola de cristall que la seva tieta li havia regalat. Seria inútil aturar-se aquí i explicar el dia en què la va rebre, així que no ho faré. Però cal posar èmfasis en la citada bola, ja que era un objecte molt preuat per ell i la seva família. Sovint la miraven com si es tractés de la veritat absoluta, oblidant completament la realitat. Observaven les deformitats que creava al emmirallar-se. Semblaven tots més allargats, amb el nas afilat i les celles estirades cap al front. Només una persona de la família feia cas omís a l'extravagant bola que els ocupava tot el dia: la filla repudiada. Nascuda d'un acte involuntari entre germans, la Maria era del tot especial. Per això ella estava a fora de la casa, mirant el cel i admirant el fantàstic moment en què la lluna és envoltada per núvols passatgers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada