dimarts, 1 d’abril del 2014

Relat d'àngels

Si fos un àngel no duria ales, però volaria. M'alçaria del terra per viatjar per tot el món i acabar al mateix lloc. M'agradaria conèixer altres cultures i diferent gent, per acabar vivint a la meva manera amb els meus estimats. No donaria importància al temps, fent de cada experiència un moment únic. Crec que faria això i més, encara que potser, després del primer vol, en acabar la primera visita, no podria marxar d'aquell lloc sagrat i recalaria en mi la necessitat imperiosa de restar per sempre més al mateix indret.
Per què sorgeixen en mi aquests dubtes? Ara que estic a cavall entre la vida i la mort, ara que no tinc cap arrel entre els vius, ara que em sento a un pas d'entrar a l'eternitat divina... El blanc lluminós del pas a l'altre món em torba el cervell i em desperta l'ànima. Procuraré tenir el cap clar quan la pregunta sigui precisa. L'home de les claus no vol veure dubtes i jo, ara mateix, en tinc molts. No m'he preparat bé per aquest moment. No em sento disposat a oferir, d'una sola resposta, el meu destí final durant tota l'eternitat. 
Noto ja el fred en el meu cos, aviat estaré només entre els morts. En breus instants caldrà saber què dir-li al porter. Sí. No. Sembla fàcil, però no ho és. 
Si fos un àngel tornaria a ser un nen, però no creixeria.

1 comentari:

Rufi ha dit...

Uohhhhhh! Yves! El cielo sobre berlín!! Cabronaç, t'he avisat que no volia tindre el dia amargat! Gran final, un nou Peter Pan, un pais que es vol semblar al del Nunca Jamás. Molt gran però the avisat que volia un dia tranquil sense donar-li voltes al cap!! Desprès ho pagueu els de Sang Cule!!