El típic relat de les escales comença posant un peu sobre el primer graó. Vol pujar les escales. És aleshores quan el personatge perd l'oremus i deixa de veure el segon graó. Es gira per buscar-lo i se'l troba darrere. És allà per iniciar un camí davall que no és el que volia. Peró com quan un enceta un acte vandàlic poca fe té en deixar-lo per un altre dia; decideix girar tot el cos i emprèn el camí cap a baix.
En col·locar el peu sobre el graó de baixada se sent segur i amb l'estat d'ànim intocable, avui sí, es diu a si mateix. El problema li sorgeix en moure l'altre cama. El peu no troba cap més graó de baixada i se sorprèn d'estar sobre el replà.
Vestia corbata verda de vellut. Ell mai es comprava res, la seva mare, que vivia a un quilòmetre de casa seva era l'encarregada de fer-ho, així com de preparar-li els esmorzars, berenars i sopars. Dinava a la feina i per això no li calia la carmanyola al migdia.
Tot va ocórrer com si res. Un graó i després l'altre, però no en l'ordre que s'esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada