Els dos exèrcits han triat un moment complicat per barallar-se, els soldats que caiguin al riu moriran. Se senten trets per tota la gran extensió de l'antic Comptat de Reste. Les famílies romanen tancades a casa seva. Els nens ploren i les mares els distreuen com poden. Els avis d'ambdós bàndols s'han reunit per mirar de trobar una solució pactada, però els joves no volen escoltar a ningú de l'altre costat.
Projectils llençats amb la pitjor de les intencions. Estratègies plenes de traïció. L'home convertit en animal de presa. La irracionalitat escampada a la vora del riu. Sang i membres mutilats adornen la riba. Una orella escapçada reposa al costat d'una pedra mil·lenària.
Entre aquest panorama devastador, apareix una dama en barca. El riu baixa amb força, però ella controla el descens i el converteix en una plàcida i calmada navegació. Amb una mà a cada rem, apuntala la petita embarcació per aturar-se entre els dos exèrcits. Va vestida amb un pijama de feltre, adient per a una nit d'hivern. Mira un per un tots els soldats que estan propers a l'aigua. Ella somriu. La força de l'aigua desapareix i, en poc menys d'un minut, les aigües es calmen. Aprofita els instants de quietud per deixar anar un dels rems. S'acaricia els cabells. Els soldats es pregunten què fa una dona com ella allà al mig. No ho saben i no ho sabran mai. Tots se l'imaginen al seu costat, lluny d'aquells fusells i d'aquell paisatge ple de sang humana. Cada una de les ments que miren aquella donzella se l'endú a dins del bosc, per besar-la, per acariciar-la, per donar-li tot el plaer que la vida militar els hi ha privat.
La dona del pijama sobre la barca torna a agafar els dos rems, els subjecta amb força. A poc a poc la corrent torna al seu ritme habitual, l'aigua xoca contra les pedres, s'endú troncs i branques i, sense dir ni adéu, també s'endú aquella boca tan sensual. Els soldats es miren, obliden el que ha passat i retornen al combat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada