dilluns, 20 de juliol del 2015

Relat de vares

No és capaç de saber si les seves accions són fruit dels excessos, o si els excessos són fruit de les seves accions. Però lluny de caure en el patetisme religiós, sent el sentiment de culpabilitat dins seu. No ha fet res. No ha matat ningú, però ha tingut el ganivet ben afilat a les mans durant una estona.
Mira el rostre de la seva víctima i pensa què hauria sigut si, finalment, hagués clavat aquella arma al seu cor. També reflexiona sobre la desconeixença d’algú que dorm plàcidament, sense tenir consciència de viure amb un criminal potencial.
Tots som culpables, tots ens sentim malament, però només alguns poden dormir sense tenir càrrecs de consciència. Són els missatgers de l’infern, que vaguen pels camins captant ànimes pures i les corrompen mentre riuen. La culpa, però, no és dels missatgers, ni tan sols no és d’Hades. La culpa és de l’oracle del bé, que dictamina resultats complicats sota una injusta vara de mesurar.

Mentrestant, l’assassí s’allunya del ganivet, no fos cas que se l’acabés clavant a ell mateix.