divendres, 27 de novembre del 2015

Relat de ciment

Durant les rebaixes va comprar un sac de ciment i se’l va endur a casa. El seu marit es va sorprendre molt en veure-la arribar tan carregada. Per poder-lo transportar li havia calgut un carretó, que també havia comprat. Marit i muller es van saludar i van seguir fent vida normal, sense donar-li massa importància a l’estrambòtic sac que ara guardaven al despatx on ell feia les seves feines extres.
Al dia següent, continuaven les rebaixes i ella les va tornar a aprofitar, va adquirir calç, una mescladora i un aplicador de morter. També ho va dur tot a casa; però com pesava massa, va demanar als dependents que l’ajudessin. Altre cop el seu marit va mostrar incredibilitat en veure-la arribar amb tot aquell material; però no volia que s’enfadés, així que no li va recriminar que es gastés els diners amb allò i no pas amb d’altres coses més normals, com pijames, roba o tecnologia de la llar.
El despatx, això sí, ja era inaccessible. Així que el marit va optar per agafar el seu portàtil i treballar al menjador. Allà també van sopar tranquil·lament. I abans de dormir, just després de posar-se els pijames, ella va anar a buscar una mica de ciment, el va preparar tal i com deien les instruccions i se’n va aplicar una mica per sobre de la pell.
El marit ho va veure, però va creure que allò deuria ser alguna tècnica nova per rejovenir la pell, així que no va demanar-li per què ho feia. Ni aquell dia ni tots els següents, en els que ella va repetir la escena una vegada i una altra; sempre abans d’anar a dormir.

Va arribar un matí en què ella ja no es va poder moure del llit. Estava tota coberta de ciment dur. El marit se la mirava amb tristesa, la seva dona era una roca impenetrable.