divendres, 18 de desembre del 2015

Relat de ganes

Quan un no té ganes de fer res,
les desil·lusions l’omplen
fins al punt de tenir els ulls negats
de llàgrimes que no troben a on caure
ni a on morir.

L’arena llisca veloçment per
l’embut del temps furient,
esvaït, esfumat;
per on es colla tot el que passa
i tot el que es cola.

No cavalca el genet
ni amb forces ni sense elles,
quan darrere seu la daga
li pentina la cabellera.

Tornaran a volar les orenetes
amunt i avall com les nostres vides,
amagades de la por del futur
i de l’oblit del present,
arraconades mentre el fred ens gela
el cor i les llàgrimes que ja no cauen
segades per una vida sense somnis.