dissabte, 16 de gener del 2016

Relat de lectures

En vas llegir més de cent i creies que podries llegir-ne cent més. No t'importava que la cançó que sonava de fons fos més lenta del que tocava, o que els grups de rock and roll ja no baixessin per aquesta part de la ciutat. Tu seguies mirant per la finestra quan no tenies cap llibre davant, i és que aquells dies et van canviar com mudaven la pell de tots els ciutadans, que buscaven vidres on els artistes passegessin nus ensenyant les seves natges i les seves intimitats més grans.
Van ser dies divertits i sense res a justificar, tot era per diversió, sense veus amargades que provessin de conduir-te cap aquí o cap allà, només la teva ànima demanant-te més batut de cervesa com un experiment sideral en aquells bars que intentaven ser més moderns que els altres fent invents que resultaven tan fastigosos que ningú no se'ls podia menjar.

I quan queia la nit, després d'haver llegit més de cent pàgines amb els morros empastifats de carns i salses sense gust ni gràcia, t'afaitaves per sortir a prendre alguna cosa, ho feies sense saber per què. Perquè un cop ja tenies la cara neta i sense pèls tornaves al menjador, miraves la teva dona i et senties un inútil per proposar el que no volies. Callaves i seguies el teu instint acariciant-li els llavis, passant-li la mà pels pits i baixant fins l'entrecuix, demanant-li tot el que no li volies suplicar, però com no teníeu ni tabac ni vi un dels dos havia de baixar i comprar en aquelles botigues que van venir en massa deu anys abans, plenes de productes caducats i vins de tercera categoria. Tu no podies aspirar a més, no et passava pel cap anar a l'enoteca de la cantonada, que no obria tantes hores, però que venia els millors vins del país a 40 euros l'ampolla. Tu la compraves freda, barata, molt barata, amb l'etiqueta mullada i mig caiguda. Pujaves a casa i, en entrar per la porta, cridaves que ja eres allí. Ningú no et responia. Miraves com dormia el teu amor, miraves com s'apagaven els llums de la ciutat. Miraves com la finestra continuava al mateix lloc. Agafaves l'ampolla, l'obries i et servies copes fins que el sol et trobava, a primera hora del matí, llegint Bukowski o Nabokov.