Ai brisa,
a la sequedat de la terra se't troba tan a faltar...
No deus recordar ja res de mi,
ni de les muntanyes per on vas passar,
ni dels arbres que volies abraçar,
ni de les flors que desitjaves acaronar.
Vola lliure, brisa,
vola amunt, com més feliç siguis
més gran serà el meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada