divendres, 16 de juny del 2017

Relat de petits i grans

Les grans idees surten dels més petits. Els més petits tenen el cor més gran. A vegades el cor i les idees van separades, però quan van juntes són més grans i fortes que no pas les grans persones, o que les persones grans.
Així, què som? Grans o petits? Què hem de fer? Empetitir? Empetiteixo cada cop que el cor se'm fa més gran. Qui l'infla? La brisa que bufa fort. Sóc globus, sóc aire, tot prestat, res en propietat.
I per la ràdio sona altre cop "Trapped". L'apago, no vull escoltar-la més. Aquí dins de la torre tot és veu, tot és música. Ressonen les notes per fer-me explotar el cap. Provaria de sortir corrents si no fos perquè m'he quedat atrapat un altre cop.

Atrapat als teus silencis
carregats de dolor.
Atrapat als teus somriures
portadors de remor.
Atrapat pel temps
que imagino i que no arriba.
Atrapat per fets
que no s'han dibuixat encara.
Seguirà l'arena caient
mentre les dagues continuen clavant-se 
entre maig i juny, com deesses amagades.