I al final del conte, un punt i final, que no espera ni pausa ni paraula.
L’autor deixa anar el bolígraf, desitjant que reboti contra el terra i creï un efecte impactant. Però no succeeix res. Ni soroll, ni cop, ni imatge.
Quan tot s’acaba no es pot esperar res. Quan res es presenta dins l’acció, aquesta és eternament acabada.
Ell intenta respirar, no pot. El buit no té aire. El no és no, és paraula negada d’una brisa robada.
Caldrà un cirurgià per arreglar la negació del futur, un futur que mai no vindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada