dimarts, 18 de juliol del 2017

Relat de galta

Sota el cel blau pinten els núvols
paraules lorquianes
plenes de frescs amb so de vals.

El museu de les creus
no té salons ni finestres,
només nínxols i mausoleus
esperant garlandes i notes de mort
mullades d’amor i d’adéu.

Pren les contradiccions
d’un cec que no té on caure,
trist i abatut pel fat
de qui ha buscat el somriure
en el lloc equivocat.

Pren les paraules mortes
d’un mut que no salta,
però que corre fugint
de la veritat del piano de Leo.

Pren la veu i escolta aquest vals
prestat al conyac i al bes a la galta.