dissabte, 24 de febrer del 2018

Relat de baba


Noto les teves ungles clavant-se sobre la meva pell. Noto l’agulla del disc girant que grava la teva suor al meu cor. Obro els ulls i ja no hi ets, camino fins la porta i no tinc cap altra sensació que el buit a les ungles dels meus peus. 
Mites emmascarats i homes de llavis inflats. Han vingut tots a buscar-me, casa meva és una festa. Porten els seus llibres relligats i les seves plomes amarades de tinta. Vull la protecció de les teves mans. Aquests dits prims i llargs que recorren les meves venes quan no hi ets; aquestes cames molsudes que m’envolten quan t’envàs. Vull el teu pubis sobre la meva boca, inflant-me de joia i omplint-me de baba. Baba de tu, baba de lluny de mi.
Cauen les llàgrimes enllà dels contes que ens separen. No hi ha ni creu ni amo que pugui aturar la cua de sofre en el pensament obscur en aquest ritme sense compàs. Tornaran a lluir les ànimes amb trompetes i trombons de la mort. Tornaran a casa quan surtis per la porta. Negaré haver sentit el jazz decadent de la meva història, ho negaré amb l’advocat que subscriu cada una de les meves cròniques.
Pels segles dels segles, follem.